Història

L’IES Politècnic és un dels centres educatius més antics de Mallorca. Inaugurat l’any 1932, la seva funció era la d’oferir, per primera vegada a l’illa, Formació Professional reglada i de qualitat.

És difícil resumir tants anys d’història, i ens hem decidit per quatre fites clau. Ara bé, us convidam a llegir, investigar, preguntar i aprendre tant com volgueu sobre el nostre centre. Hi trobareu pistes al Museu de l’Educació a l’Arxiu de Mallorca o a les hemeroteques.

Un dels millors recursos per aprendre sobre l’IES Politècnic són els llibres Els Primers Cinquanta Anys del Politècnic i Els Següents Vint-i-Cinc Anys. Aquí es recullen testimonis i reflexions de la comunitat educativa de tota la història del nostre centre.

Façana de l’Escola del Treball, al carrer Pere d’Alcàntara Penya de Palma, circa 1935

Al Els Primers Cinquanta Anys del Politècnic s’explica quin fou el bessó ideològic en la fundació del nostre centre:


“La idea de crear a Palma una Escola del Treball per a oficials i mestres obrers tengué com a principal impulsor a D. Eduard Nouvilas, Enginyer cap de Tallers i tracció de la Companyia dels Ferrocarrils a Mallorca. Nouvilas sabia prou bé les dificultats en aconseguir bons especialiestes, entre altres coses, per la gelosia amb què els mestres en qualsevol ofici, de forma especial els torners, com a hereus dels costums gremials, guardaven els seus secrets.”
Portada, Els Primers 50 Anys del Politècnic, 1983

Per mor d’aquesta empenta, el primer curs lectiu titularen en aprenentatge 8 mecànics, 5 fusters i 2 electricistes, i en primer d’oficialia 9 mecànics i 5 electricistes. Per primera vegada a Mallorca.

L’any 1934, a un dels seus múltiples escrits sobre la Formació Professional dels treballadors, Nouvilas apel·lava a l’esperit democràtic del President de la Diputació per sol·licitar l’ampliació i millora dels espais dedicats a l’escola.

Aquest esperit diligent ens porta fins a la nova i espectacular ubicació, al Passeig Mallorca, l’any 1965. Per tal de donar resposta a les necessitats de la nostra comunitat, i d’ampliar les famílies professionals, el Politècnic va créixer i es va consolidar com a referent de la Formació Professional a l’illa. Aquest desenvolupament no hauria estat possible sense la dedicació històrica del professorat de Formació Professional; si una cosa tenen tots i totes en comú, és la passió per la seva àrea d’especialització.

Els curs 1999/2000 el Politècnic va ampliar la seva oferta educativa per acollir també alumnes d’ESO. Va anar tan bé que es va ampliar la oferta per acollir també alumnat de Batxillerat. Durant anys el Batxillerat Nocturn del Politècnic va complir la funció clau d’oferir estudis post-obligatoris en horaris compatibles amb la vida laboral. El curs 2020/2021 va ser el darrer d’aquest pla d’estudis, a extingir en favor de la creació de l’Institut d’Estudis a Distància de les Illes Balears.

Val a dir que el claustre d’ESO i Batxillerat no queda enrera quant a orgull professional. La diversitat de què gaudim, a més dels reptes que aquest segle vint-i-un ens presenta de manera incansable, ens empenyen cada dia a aprendre i millorar per tal que cap alumne quedi enrere. 

El professorat ens esforcem dia a dia per oferir una educació pública de qualitat a l’alumnat. Ho feim des de les nostres assignatures, i també des de les sis comissions que s’encarreguen de mantenir el Politècnic en contacte amb la nostra comunitat i cultura: Coeducació, Convivència, Ambiental, Salut, Lingüística i Audiovisual.  

En questió de cinc anys, hem passat de les pissarres de guix a les digitals; dels quaderns i llibres, als Chromebooks® i, fins i tot, durant el curs 20/21, de la presencialitat tradicional a les intrigues de la semi-presencialitat. Impossible sense un claustre implicat.


El Politècnic no és un centre perfecte, no ens enganem, però és un centre amb caràcter i sense gaires complexes. Potser el nostre edifici és peculiar enlloc de grandiós, però és per què prologa allò que hi trobarem dins: no exactament el que ens esperàvem, però, per a qui ho vulgui aprofitar, un món de possibilitats. Una presència històrica que comprèn que, dins l’educació pública, tothom és benvingut.